La Mata

Al “teleclub” de La Mata renovat com a espai de trobada dels joves durant l’hivern i lluny del seu primer ús primitiu com lloc d’encontre i únic possible per a vore la televisió, es desenvolupava la presentació de L’Interior. Aquest projecte tan eclèctic arribà durant les festes patronals dedicades al patró Sant Gil. Durant la vesprada del 18 d’agost, després que un grup de jotes interpretara i ballara el seu repertori al Placet de l’Església, a uns pocs metres més enllà començava amb la sala plena i a un ritme suau de clarinet, la recitació del poema que Vicent Andrés Estellés dedicà al Mural del País Valencià al poble de La Mata.lamata

Aquest poble referent de l’artesania tradicional però al mateix temps renovadors de l’espardenyeria de disseny des del segle XVII és un punt d’atracció turística per als visitants de la zona, i precisament dos turistes vinguts des de València interromperen la presentació preguntant on podien comprar espardenyes i quins llocs podien visitar pel poble. A continuació, com una típica nit d’estiu dos dones majors xafardejaren de tots els temes d’actualitat del poble, parlaren que com podien vestir-se per a les festes i dels patrons que utilitzarien en la pròxima falda que es cosirien, així com dels colors que aquesta tindria. L’alcalde també arribà a la presentació i donà el tret d’eixida a les festes, però ràpidament com passen les tronades d’estiu, les festes, els estiuejants, els joves que estudien a la capital… s’esfumaren, desaparegueren… amb ells els cotxes i el poble tornà la vida rutinària de cada dia.

Una de les situacions més interessants que es donen en les presentacions més enllà del projecte són els col·loquis que es creen, on la gent parla de les activitats que es fan per dinamitzar el poble, quina és l’actual situació dels habitants… tant durant la presentació com després en xicotets grups. A més, de retrobar-te amb amics, coneguts que feia un temps que no els veies, fins i tot gent que no la coneixies però parles amb ells de qualsevol tema d’actualitat comarcal com si els conegueres de sempre i et reben al seu poble amb moltíssima hospitalitat i amb esperança de retrobar-te una altra vegada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s