Albocàsser

unnamedA Albocàsser enmig d’un món de joguet, ens va acollir l’Associació Cultural L’Assegador. Amb els braços oberts, ens vam rebre als safaretjos, un espai que Tere Boix, creadora i membre de l’associació, havia transformat en un univers imaginatiu, on xiquets i xiquetes, i també els adults, podien gaudir d’un poble xicotet, amb cavalls, gats, raberes, masos, botiga, música, teatre, trens, vaixells, llac… No faltava res!!

En aquest ambient extraordinari, després d’actuar la mateixa vesprada a La Mata amb bona acollida i participació per part del públic i de fer un mosset reglamentari a l’arribada a la capital de l’Alt Maestrat, la melodia eclèctica amb tocs jazz del clarinet ens van transportar d’entrada al passat, al moment quan Josep Maria Espinàs va passar pel poble, a la vesprada que va veure la vaqueta­cabra­gos de les festes de la Joventut, per a retornar­nos al present, amb un text reflexiu de Fèlix Edo. La gent omplia a vessar els safaretjos, l’encant dels llums acompanyava l’actuació. Enmig d’aquest indret festiu de trobada col∙lectiva, una parella de turistes valencians perduts preguntaven per Sant Mateu; farcits de dubtes, que feien riure als assistents, vam comprovar que no hi entenien gaire dels pobles de l’Interior, sense anar més lluny, el pregó i el terme forasters els semblaven estranys. Encara que tenien interès per conéixer el poble, a causa de la cerca de luxe i comoditats van seguir el camí cap a Peníscola. La gent major també va visitar el safareig: Pilar, Felicitas, Manolo i Paco es van trobar a la fresca per a fer una xarradeta i jugar a les cartes, amb la visita inesperada d’una turista tortosina, que va despertar la curiositat sobretot de les dones. Les paraules del públic quedaven molt llunyanes, així que pràcticament sense interrupció i a ritme de pasdoble, va fer entrada el senyor alcalde, que va ballar amb la regina de les festes; ara bé, tot arriba al seu cap: la festa s’acaba, els bocassins i bocassines que no viuen al poble tot l’any marxen i queda tant sols un sentiment d’enyorança. En aquest moment, les notes del clarinet prenien més protagonisme, ens interrogaven sobre les inversions, els vots i el pes polític de les nostres comarques. Finalment, la identitat i el futur…. Per deixar pas a les notes de la guitarra de Borja Penalba que acompanyaven la veu de Tomàs de los Santos.

D’aquesta manera, L’Assegador ens van demostrar, que sense perres i amb imaginació, els xiquets i les xiquetes xalen la gana. A més, van posar sobre la taula que val la pena detenir­se per tal de mirar el poble i la comarca, perquè som molt rics en patrimoni, en paraules, en jocs i, sobretot, en gent creativa, autèntica i eclèctica.

Àlbum de les fotografies de les presentacions

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s