vill-7

Respiro fondo:
cap conclusió.
FELIU FORMOSA
4 de febrer, a qualsevol ciutat del món

Lluny de l'estiu passat i a un bon tros de l'estiu que ve. 
Avui sent la nostàlgia de l'exili, un exili voluntari al 
capdavall. Sempre diem que ens agradaria viure tot l'any al 
poble; però acte seguit, raonem que no hi ha faena, que hauríem
d'acondicionar-nos la casa, que, mare, quina faenada... Quantes
vegades haurem tingut la mateixa conversa!

Puc cavil·lar què significaria establir la casa del poble com a
residència estable. Com en tot, mai sabrem realment el que ens
aportaria o ens mancaria, si no ho tastem. El fred ens tira una
miqueta enrere, l'escassetat de gent teòricament no ens preocupa
-el valor de les persones s'estableix en la proximitat i també 
en la llunyania-, les noves tecnologies fan el territori més
habitable.

De moment, tinc ganes que arribe la primavera i el bon temps per 
poder fer una escapadeta, tornar a gaudir del silenci, de les 
passejades, de les vesprades llargues, del bon menjar...
Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a

  1. Ferran Guardiola Noguera ha dit:

    Xisss, xisss! Calleu, que vull sentir el bes més pur que enterra fa la neu. Unfla el pardal el plomissol, i albira aquell balcó on pengen les panisses. J.J. Rovira

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s