Herbers-5

La nit embolcalla miols de gats esquius entre cantonades de silenci 
i fred. El clar de lluna n’il·lumina els rostres que amatents vigilen
i amb deler esperen aliments que matin la gana. Quan la porta s’obre
com sempre grinyola i na Contxi, que arrossega la cama amb una 
parsimònia apresa amb el pas del temps, omple les improvisades 
menjadores. Quan torna cap a casa, la foscor l’esguarda. És hivern i 
tan sols s’escolta el vent quan tremola entre fulles de quietes 
soques.

Josep Antoni Clement i Rovira

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s