Interior_Olocau_Iglesuela-3

Quants rius soterranis que desconeixem.
Que fràgil que és el terra sota els nostres peus.
Només a recer dels marges de la vida esdevé calma,
seguretat -si més no aparent.
ROGER VILÀ PADRÓ

Tota la vida treballant...
Arriba l’hora de jubilar-se:
tancar el mas, marxar al poble
i acabar els animals.

Els joves volen posar vaques.
No cal munyir-les ni guardar-les,
els posen un filet o una tanca, i au.
 
Els bancals es quedaran erms,
ja no pasturarà la rabera
potser esporguen per a fer llenya.

En la pagueta no mos cal patir,
però en quan en quan cavil·lo
si s’acaben les vaques, què vindrà?
Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s