Joan Todó_fotoL'aspror repetida del marge
de pedra seca, gris burell,
fa segles que és aquí, perfeta,
oculta rere un arbuixell.
Res en sosté l'arquitectura:
residus terralls, el pes d'ell
mateix; tot d'herbes ignorades
t'atibaquen com un budell.
Marca límits, la caminada
orienta. Algun esvorell
abandona dins la pluja.
Però resta allà, malgrat ell:
més despullat, ocult, petjada
dels homes. El més dur carrell.

Foto i text: Joan Todó

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Interioritza't. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a

  1. joantdo ha dit:

    Reblogged this on Fàstic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s