Josep Meseguer2

Fatigada, veus l’escala,
penses el caragol que espera
per fer-te bufar amunt...
Cada escaló, una condemna,
un record de quan, ben jove,
una jota és una festa,
un pensament és un fet,
es birba sola l’antera,
el trau es sargeix solet,
dits vestits amb didalera
pleguen la immensa solada,
un arri damunt de l’egua
no et perd d’una batzegada.
Ara, està condemnada,
és condemna a un sacrifici,
pujar escales amunt,
per ser pobre un edifici,
que et veu caminar com difunt
que en la darrera alenada
s’alegra d’arribar a casa.

Foto: Anna Romeu
Text: Josep Meseguer-Carbó

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Interioritza't. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s