Albocasser3

infinites borratxeres
amb el seu nombre corresponent de ressaques,
cançons i promeses desateses
DAVID CASTILLO
Després d’un bon sopar, a casa o al bar, regat amb vi, copeta i
cafè, xampany per acompanyar el raïm i els primers cubates per
agafar el ritme del nou any, enmig d’un fred terrible entrem al
magatzem.

Viva el pasodoble que hace alegre la tragedia, viva lo español...
anem a per tiquets (en comprem uns quants per no haver de tornar) 
Al compás del chacachá, del chacachá del tren mos agarrem pa 
ballar con paquito el chocolatero vamooooos paquitoooo que siga
fiestaaaa

Mentre fem el tercer cubata, mos trobem gent a la barra. La
coreografia mítica de No rompas más, mi pobre corazón, estás
pegando justo entiéndelo, si quiebras poco más mi pobre corazón
mos fa arribar al descans. Els cubates es multipliquen; la
discomòbil no para. Tornen els de l’orquesta, jo no sé en eixos
vestidets... com no se costipen les xiques.

Dolores se llamaba Lola, hace la calle hasta las seis pues sin
dinero en esta tierra, ay Dolores ay! que no sea de esa chiquilla
y de su miradaaaaaaa. Entre tema i tema, a la barra a repostar.
El conjunt acabe i volen marxar: ohhhhhhh. Va, no patiu, la
discomòbil incansable seguix i la barraaa encara no tanque. A poc
a poc, però, la festa busque el jaç.

Quan tanquen el localet, cau una serena que no deixa anar pel
carrer. Busquem el primer bar obert, no perdonem el primer
esmorzar de l’any, que s’ha d’entrar en bon peu, ben hidratats i
alimentats!
Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a

  1. Ferran Guardiola ha dit:

    No fa massa temps l’acabament de l’any tenie també un contingut misteriós per als xiquets i els sopars i els cubates de la desmesura encara no hi vivien tan prop.

    I tots els sagals anaven al Cap de la Vila, davant de l’hostal de Roc, amb neu o amb una gebra terrible, tot esperant l’aparició impossible.

    Avui ha dinat a l’hostal de Roc
    i al foc espera el Cap d’Any,
    d’allà eixirà l’home dels nassos
    amb tants nassos com dies l’any.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s