Josep Messeguer

Al fil de ferro, la roba,
hom sap que un bon sol l'eixuga,
però és l'artista, que lenta,
poc a poc com la tortuga,
amb la dignitat de l'ofici,
estén sense cap arruga.
Lluny del calderó de llanda
queden matxo i samuga,
records d'un temps que el temps mata,
temps que es llaurava en xaruga,
temps que només s'actualitza
veient-te estenent en bata
mentre el braç alçar-se puga.

Foto: Anna Romeu
Text: Josep Meseguer-Carbó

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Interioritza't. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a

  1. Anna m. ha dit:

    M’ha encantat la poesia, el com fer de la quotidianitat art…

  2. Assumiràs la veu d'un poble ha dit:

    Creiem que aquesta és la grandesa de l’art: convertir la quotidianitat en poesia.

  3. David H. ha dit:

    Pura poesia la foto d´Anna, també.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s