Herbers-4

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
em veig sovint per fosques solituds,
en prats ignots i munts de llicorella
i gorgs pregons que m’aturen, astuts.
J.V. FOIX
A la Puríssima nevava molt. Les ovelles, de vegades, restaven 
al corral un mes. La palla, resguardada del fred, i les branques
de les carrasques, collides per a l’ocasió, es convertien en un 
ranxo exquisit. De casa a la soll, una pala per a fer camí. De 
la soll a la font, els matxos guiaven les ovelles. 

Del solà, quan fa sol, la neu marxa i es pot estar; l’ombria, 
indret intransitable gairebé tot l’hivern. El vent venteja la 
neu, quan està molla. El camí, la pista o la porta de casa, 
llocs inoportuns on la pot amuntonar. 

Pendents de l’oratge, 
els dies curts, 
l’estufa encesa.
Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Herbers. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a

  1. Retroenllaç: L'interior

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s