Castellfort (8 de 8)

Som la brutalitat del bastó
d’un cec que pel passeig es troba
un altre cec, i el fa caure.
ANNA GUAL

 Mira aquell, uh ha perdut moltíssim,
 està escarransit, arguellat, entomit i
 quan li dius com si se fere el desminjat.

 Psss, i aquella, què?, és poc baldraga,
 una combinenciera, llarga com ella soles.

 Mare, sotanito, un rebordonit:
 borratxín, perdudàs,
 gord,
 batxiller...
 No és per dir-ho, un tarambana!

 Menganita t’apaix si és adan,
 a casa tot pel mig, arreu,
 ah, i no se sofoque, no
 una sompa i una reposà és.

 Xarrant, xarrant es fa l’anomenada,
 tanca difícil d’obrir
 barrots durs d’arrencar.
 La fama, xiquets, mos perd!
Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Castellfort. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a

  1. Agüe Fk ha dit:

    M’agradat molt aquesta…
    Tant real, tant propera… massa i tot, per al meu gust.
    Gracies guap@s

  2. Retroenllaç: L'interior

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s