Jahel

els gintònics, els dies laborables, els que es vesteixen de festa i totes les fotografies ANNA GARCIA GARAY
Els xiquets de poble sempre hem sigut diferents, hem nascut en 
un cert aire de llibertat que molt bé no sé explicar. Des de ben 
menuts ja ens deixen anar sols a l’escola, no necessitem ni 
autobusos ni cotxes per anar i tornar a casa, en la bici i algun
amic en tenim prou.

Bé, quan ens adonem ja estem a l’institut, comencen les primeres
borratxeres, a fumar els primers cigarrets i el primers amors. 
De sobte, ja estàs a quart d’ESO, on et diuen que el curs següent
hauràs de canviar la teva rutina per complet. Al principi, diràs
que ho agafes en ganes, que et planteges una vida perfecta sense
els teus pares controlant-te; però allò de separar-te de tots 
els teus amics ja no t’agrada tant. Saps que alguns d’ells encara
continuaran amb tu i viure fora de casa sempre et crida més 
l’atenció.

I de nou, torna a ser setembre, el primer dia nerviosisme, maleta
per amunt i per avall, ganes de començar i saber a quin nou camí
ens portarà el nou curs. Sí, bueno, bé, els primers mesos genials:
nous companys, noves amistats que potser perduraran per sempre...
Tot pinta molt bé; encara que l’enyorança també es dibuixa entre
els canvis viscuts.

El temps passa ràpid, en un obrir i tancar d’ulls ja estàs a la
universitat, els divendres són d’alegries per fer maletes i 
tornar a casa on tens una mare que t’espera en candeleta. Arribes 
i tot són feines i coses a fer, però entre tot allò trobes una 
estoneta per eixir a fer una cerveseta amb els amics i més d’un 
dissabte fer les 8 del matí... Tornem a la rutina diumenges de 
dinars familiars, uns bons tuppers i roba neta a les maletes, tot
són presses, tornem a la capital.

Tal com passa el temps, ens adonem que a la capital tampoc estem
del tot malament, algun cap de setmana el perdonem; però la sòria,
la fresqueta, els amics i la família són l’arrelament que llaura
l’ànima. Xa, pos això, com a casa a cap puesto.

JAHEL MOLINA ULLDEMOLINS

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a

  1. Argilaga ha dit:

    L’ultima frase resumeix tot. M’agrada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s