unnamed

Quants anys veient calamitats i guerres per la pantalla. Anys de 
mentides als informatius, de gent discutint per temes trivials 
com la vida amorosa de no sé qui, d’estrelles televisives 
aclamades i valorades que s’enorgulleixen del baix nivell cultural
que tenen... Ara, per fi, ja s’ha acabat tot. Les seues fulles van
creixent. Està viva i fa unes flors precioses. Ella no diu res, 
creix tan a poc a poc que a simple vista el seu creixement és 
imperceptible. Però jo sé que ella creix, i ho fa amb la 
delicadesa i suavitat que la caracteritza. La gent que passa pel 
carrer la mira. No és cap escena d’acció, no és cap noticiari 
matinal, no és cap programa del cor. Simplement és ella, tan 
bonica, tan suau, tan pacient, tan comprensiva. No fa plorar 
ningú. Simplement es limita a anar creixent sense pressa i a fer 
flors quan l’oratge li ho permet. Però el que més m’agrada és que
és capaç de traure un somriure a tots aquells que passen pel 
carrer i la veuen emmarcada en eixa caixa de polèmica. Ella sola 
ha sigut capaç de canviar les controvèrsies i els disbarats que 
eixien en la pantalla per paciència, silenci i bellesa.
Santi Vicente Altaba
Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Interioritza't, Sorita. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s