14_2

Passa, de tant en tant, una dona vestida de negre,
que camina a poc a poc, una dona d’ara
que podria ser una dona de sempre.
JOSEP MARIA ESPINÀS
Si és dia de faena,
tant s'hi val,
babero i davantal.

Al metge, encara que
ens fem cares de vore,
falda i bruseta, i avant.

Els diumenges,
no volem fer parlar,
la roba de mudar.

A festes, a remulla,
ben mudades i pentinades
a xarrar i a ballar, si cal.
Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Sorita i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a

  1. Assumiràs la veu d'un poble ha dit:

    A l’Interior, al nostre voltant existeixen moltes coses que no es posen en valor: paisatge, herbes medicinals, camins… No ens creiem el valor que té el nostre patrimoni, per això no és fàcil poder vendre-ho. La causa final potser és que no hi ha prou necessitat real. Marxar per un jornal és una opció que tria molta gent; qui es queda ha de mamprendre un altre tipus d’empresa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s