1234-16

I a mi no m’agrada cavar soques,
tu, què hem de fer!
JOAN TODÓ
Fa molts anys que no viu ningú,
 deshabitada,
 ni tant sols a passar el dia.

Avui s'ha tornat a obrir la porta.
 “Seran bons els cabirons mig corcats?
 La paret mitgera aguantarà?”

El corrent d'aire entra per tots els forats.
 La humitat es fica al moll de l'os.
 La pols del segles cria taraganyes.

-”Au, va, poseu les bastides.
 Mamprenem!”
Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Forcall i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a

  1. Carles ha dit:

    Em resulta molt familiar esta imatge…

    • Carles ha dit:

      Això sí, l’escena, decrèpita i decadent, bucòlica si voleu, no figuraria entre els racons amb més encant de la comarca…

  2. Susanna ha dit:

    Es busquen racons… Després cadascú els ompli de significat. Tot no pot tindre el mateix tipus d’encant…

  3. Tesa ha dit:

    Afortundament algunes bastides hem vist. Bon senyal!.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s