Pedrís gelat dels segles, apuntalat pels vells, sostingut per sòries, farcit de romanços, amb algun festeig.
Anuncis
Pedrís gelat dels segles, apuntalat pels vells, sostingut per sòries, farcit de romanços, amb algun festeig.
Tota la joventut. Antes no hi havie mòbils ni videojocs ni moltes altres coses.
Mos passàvem la vesprada sentades a un pedrís gelat menjant pipes i rebent alguna reprimenda de les veïnes. Inclús alguna mos va traure la granera…
Els pedrissos eren el Twitter d’abans, s’anava allí a compartir i a conversar. Però tenien un avantatge: als pedrissos també es podia anar a festejar. A Twitter no es lliga.
I els pedrissos no enregistraven tots els comentaris… Eren més discrets que la xarxa 😉
Ara amb el Twitter no se´ns gela el cul, que abans… quantes arabogues sentades a l´escaleta (al pedrís)…
Si les pedres parlaren…
A Albocàsser s’estilen més les cadires, de pedrissos no en tenim. Encara prenem la fresca; ara de cine ja no en fan, aquelles pel·lícules del Centre Parroquial amb Serafí esgarrant les entrades…
Els cosins germans dels pedrissos, els brancals, també en podríen contar d’històries…
I com s’omplin a l’estiu els pedrissos!. Al solet pel matí o quan acaba el dia, es fa la xerrada de tot el que ha passat durant l’absència.